Ca'n Miquel és tota una institució al carrer de la Pelleteria, antigament també de la Sinagoga Nova.
Foto: M.À.Cañellas
d.balears. Ander Zurimendi 04/04/2011
Una de bona i una de dolenta. Els antics forners, els pastissers d'un temps, s'extingueixen a poc a poc a Palma. Però, alhora, surten noves iniciatives per recuperar receptes antigues d'entre el caliu. Entre les negatives trobam l'anunci que el forn de Sa Pelleteria medita el tancament, que en principi se situa en l'any 2012 o 2013. "És quan m'arriba la jubilació", diu Miquel Antoni Ferragut. Especialment ho sentiran els veïns de la Calatrava, on el forn ha funcionat des que s'obrí fa cinc segles. I és que, segons constata la Cambra de Comerç de Palma, el forn de Sa Pelleteria data de l'any 1565.
Però a Miquel Antoni Ferragut, Miquel del Forn, li arribarà en breu la jubilació. "Tinc altres projectes, ganes de canviar. I cap dels meus fills no el continuarà, perquè han estudiat altres professions. A més a més, cada pic hi ha més normatives, com tenir una sala de fred, que per l'antiguitat del forn no es pot complir". Així que tancarà l'any vinent o el 2013. El tancament de Sa Pelleteria deixarà el Forn de la Glòria, a la Llotja, com el gran referent dels forners a Palma (la seva existència es remunta a l'any 1200, ja que funcionava quan Jaume I conquerí Mallorca).
I és que Sa Pelleteria ha estat testimoni del canvi sociològic de Palma. I de l'esplendor de la nomenclatura de principi de segle XX. No debades, quan la família Ferragut comprà el forn a la nissaga Frau, l'any 1914, optaren per rebatiar el local com Panadería La Moderna. Ara, però, toquen les campanes per les seves ensaïmades i cremadillos. Miquel assegura, tot i així, que estudia tenir obert fins al 2014. "Així just arribaria al centenari del local, en mans de la nostra família".
Però quan un tanca, d'altres obren, i ho fan, a més, amb esperit de recuperar velles receptes. És el cas del forn La Soca, a la cantonada del carrer de Sant Jaume i la plaça de Santa Magdalena. Tomeu Arbona, el seu impulsor, explica: "Disposam de receptaris molt antics, que daten de 1810. I un de Pere d'Alcàntara Penya, amb receptes de monestirs i cases senyorials". Per això descriu els seus productes com "honestos, ecològics i de l'Illa". I els clients han premiat aquest esforç, ja que cada dia en buiden un deliciós mostrador. De fet, el producte s'acaba a causa de la petita producció que realitzen. De pans, per exemple, tan sols en pasten a mà uns 50, mentre que en un forn industrial arriben fàcilment als 500. Surt un pèl més car, però és molt més bo.
Els forners d'un temps tenen relleu de bell nou.
